Les característiques generals de l'arquitectura visigoda són:
- Els edificis es construïxen per mitjà de perfecte cadiratge, amb aparell de soga i tió. Els carreus són grans blocs perfectament tallats i escairats i col·locats sense unió per argamassa (a os). Les filades són irregulars. A vegades s'usa la rajola. Ambdós elements són hereus de l'arquitectura romana.
- L'amplària dels murs i l'escassetat de vans es justifica per la predilecció de l'arquitectura visigoda per l'ocupació de la volta de mig canó.
- S'empra l'arc de ferradura amb doble dovella com a clau (la denominada "absència de clau") i amb l'extradós que cau recte a partir de la circumferència. El suport usat és la columna i el pilar. Els capitells poden ser d'orde corinti molt esquemàtic o el de tronc de piràmide invertit. L'ocupació de l'arc de ferradura també és una herència de l'arquitectura hispanoromana anterior.
- Una de les característiques més peculiars de l'arquitectura d'estil visigot és que l'espai dels temples és molt compartimentat i s'empra gran varietat de plantes, algunes de tipus basilical altres de creu grega o combinació d'ambdós. Les capçaleres són planes. Els abovedamientos solen ser de mig canó, aresta o cúpules en els creuers.
- La llum del temple visigot és molt escassa.
- La decoració dels murs és rica en frisos a base d'elements geomètrics o florals repetitius, tiges ondulants de vinya i estreles o figures d'animals.
- Segons els textos de Sant Isidor la bellesa de l'edifici radica no tant en la bona estructura o en la seua distribució com en el seu adorns i decoració. Per a això s'emprarien teginats de fusta daurats, marbres en els cancells, en les plaques, en els murs, en les iconostasis i, per descomptat, en les columnes que separen les naus. Açò va fer que els visigots s'aprofitaren amb molta freqüència dels materials de marbre d'antics edificis romans. Pareix també que les làmpares votives, els vels, els objectes sagrats, etc., contribuïen a eixa bellesa que era prioritària en la descripció dels temples del món visigòtic segons Sant Isidor.
