ART VISIGOT

Les característiques generals de l'arquitectura visigoda són:

• Els edificis es construïxen per mitjà de perfecte cadiratge, amb aparell de soga i tió. Els carreus són grans blocs perfectament tallats i escairats i col·locats sense unió per argamassa (a os). Les filades són irregulars. A vegades s'usa la rajola. Ambdós elements són hereus de l'arquitectura romana.

• L'amplària dels murs i l'escassetat de vans es justifica per la predilecció de l'arquitectura visigoda per l'ocupació de la volta de mig canó.

• S'empra l'arc de ferradura amb doble dovella com a clau (la denominada "absència de clau") i amb l'extradós que cau recte a partir de la circumferència. El suport usat és la columna i el pilar. Els capitells poden ser d'orde corinti molt esquemàtic o el de tronc de piràmide invertit. L'ocupació de l'arc de ferradura també és una herència de l'arquitectura hispanoromana anterior.

• Una de les característiques més peculiars de l'arquitectura d'estil visigot és que l'espai dels temples és molt compartimentat i s'empra gran varietat de plantes, algunes de tipus basilical altres de creu grega o combinació d'ambdós. Les capçaleres són planes. Els abovedamientos solen ser de mig canó, aresta o cúpules en els creuers.

• La llum del temple visigot és molt escassa.
  

• La decoració dels murs és rica en frisos a base d'elements geomètrics o florals repetitius, tiges ondulants de vinya i estreles o figures d'animals.

• Segons els textos de Sant Isidor la bellesa de l'edifici radica no tant en la bona estructura o en la seua distribució com en el seu adorns i decoració. Per a això s'emprarien teginats de fusta daurats, marbres en els cancells, en les plaques, en els murs, en les iconostasis i, per descomptat, en les columnes que separen les naus. Açò va fer que els visigots s'aprofitaren amb molta freqüència dels materials de marbre d'antics edificis romans. Pareix també que les làmpares votives, els vels, els objectes sagrats, etc., contribuïen a eixa bellesa que era prioritària en la descripció dels temples del món visigòtic segons Sant Isidor.

La Batalla de Guadalete:

Batalla de Guadalete:

La Batalla de Guadalete és el nom amb el es coneix una batalla que en els segles X i XI, va tindre lloc a Espanya entre el 19 i el 26 juliol de 711 prop del riu Guadalete (en Bètica, Espanya) i les conseqüències del qual van ser molt decisives per al futur de Espanya . En ella el rei visigot Roderic va ser derrotat i probablement va perdre la vida a les mans de les forces musulmanes comandades per Táriq Ibn Ziyad. La derrota va ser tan completa que va suposar el final de l'estat visigot a Hispània . Més tard els musulmans es van fer amb quasi tota la resta de Espanya en poc de temps.

Caiguda del Regne Visigot

Caiguda del Regne Visigot

A finals del segle VII les contínues lluites pel poder entre diferents branques de la noblesa; a més de la crisi social i econòmica, van portar al regne visigot a una situació límit del seu imperi. El rei Wamba, successor de Recesvinto, combatia als vascons en el nord de la Península quan va sorgir una nova rebel·lió en la Septimània i encara que va aconseguir calmar-la va ser deposat en estranyes circumstàncies. Les conteses es van generalitzar per tot el regne durant els regnats d'Egica i Witiza. Quan l'últim

rei, Roderic, va aconseguir el tron, els seus rivals es van advocar al líder musulmà Táriq Ibn Ziyad, qui, amb la seua victòria (711) en la Batalla de Guadalete, prop de Medina Sidonia, inicia la conquista del regne. En el 716 els musulmans conquisten el Narbonés, última província visigoda, posant fi al Regne Visigot i inaugurant el període islàmic en la història d'Espanya.

ELS HUNS

ELS HUNS


Els huns eren un poble nòmada procedent de la zona de Mongòlia, a Àsia Central, que va començar a emigrar cap a l'oest en el segle tercer sempre atacaven a cavall , i eren uns violents invasors que donaven por a totes les civilitzacions.


Per aixó es van extendre desde l'est . A soles es dedicaven a la lluita i van crear un arma molt poderosa : l'arc reflex .


No sabíen res d'agricultura , el seu menjar habitual era la carn crua i la llet.


Quan van posar a Atila com general , varen conquistar la part occidental de Roma , gobernada per Honorio.


I moltes zones més . Atila va morir per una gran borratxera , ahogat en la seua sang .


Més tard després de la mort d'Atila en el 453 els uns van desapareixer.

ART ROMÀ

• El coliseu Romà es va construir prop del foro ,tenía una capacitat per a 50.000 espectadors.
• Els arcs de cada pis estàn fets de un tipus:

1. toscà, jónic i corinti.

• Quan el coliseu no s'utilitzava els ciutadans l'utilitzaven per a portar'se peces per a les seues cases, per aixó està tan deteriorat en els nostres temps .
• És una construcció tan sólida perque es va fer amb cimentum(cemento).
• Ara mateix l'estàn reformant però està pitjor que abans.

mineria

1. Sin duda, el primer interés de Roma en Hispania fue extraer provecho de sus legendarias riquezas minerales.
2. Roma extrajo con mayor interés plata cobre y hierro de las canteras.
3. Utilizaban esclavos. alrededor de los 40.000.
4. Los esclavos trabajaban en condiciones pésimas.

Médulas

• Médulas de León explotadas por los romanos